Vudú

Ritual popular de les Antilles, principalment d'Haití, i del sud dels Estats Units, basat en conceptes animistes i cristians i en pràctiques de màgia negra.

“Frena, nena, vas massa ràpid / El teu amor és vudú, i jo ja no puc més
Vaig plorar la nit passada i la nit anterior / Vint llargues hores, els meus ulls estan adolorits”

Això diu una de les estrofes de la composició “It's Your Voodoo Working” escrita per Charles Sheffield i publicada pel segell Excello en 1961. Dura poc més d’un minut i 40 segons i és una de les meues cançons favorites de tots els temps.

Malauradament, no se saben massa coses de l’autor. Per exemple, no té pàgina a Wikipedia (un indici irrefutable d’intranscendència per al públic general). Bé, hi ha un Charles Sheffield matemàtic, físic i escriptor de llibres de ciència ficció. Eixe senyor també va treballar a la NASA, va presidir l’Associació d’Escriptors de Ciència Ficció i Fantasia i va estar al capdavant de la Societat Americana d’Astronàutica. Vaja, sense dubte, una vida apassionant. Però no és el Charles Sheffield que m’interessa (de moment!).

Per no saber, no estan clares ni les dades bàsiques del naixement del nostre Charles Sheffield. Segons sembla, va ser el 16 de febrer de 1931 a Houston, a l’estat de Texas. La seua mort sí està certificada: va succeir el 27 de març de 2010, amb 79 anys, a sa casa de Beaumont (135 quilòmetres a l’est de Houston). Va deixar sis fills, un germà, tres germanes i una tia. No cabien més detalls en l’esquela publicada pel diari Houston Chronicle.

Si donem per certa la data de naixement del nostre protagonista, va debutar en el món discogràfic amb 25/26 anys (1957). Ho va fer amb dues composicions que va escriure en companyia d’Eddie Shuler, fundador de Goldband Records (segell de Lake Charles especialitzat en música cajun -estil originari de Louisiana amb influències franceses- i que en 1959 va tindre l’honor de publicar la primera referència de Dolly Parton, “Puppy Love”, quan la vocalista tenia 13 anys). El debut de Charles Sheffield va ser aquest “Mad Dog” (una expressió, “Gos Boig”, que també va fer servir com a malnom).

Després de gravar un parell més de cançons amb Goldband (que van romandre inèdites fins 2012), Charles Sheffield ve posar rumb a l’est (però no massa, uns 80 quilòmetres) fins a Crowley. Aquesta localitat de Louisiana és coneguda pel cultiu de l’arròs i, fins i tot, celebra un festival internacional dedicat a aquesta planta. A més, allà tenia els seus estudis J. D. Miller, un segregacionista que no era tan primmirat si podia fer negoci amb músics negres... i que també va publicar els discos del racista Johnny Rebel, nom artístic de Clifford Trahan. Són composicions com “Kajun Klu Klux Klan”, “Nigger Hatin Me” o “Some Niggers Never Die (They Just Smell That Way)”. L’únic valor d’aquestes peces és fer palesa l’estupidesa dels humans i demostrar que els pentagrames també ho aguanten tot. Així que, millor, tornem a la música.

“Shoo Shoo Chicken”, un altre tema propi, va ser una de les primeres referències de Charles Sheffield produïdes per Miller. En les gravacions hi participaven músics de sessió, una pràctica ja habitual a finals dels anys 50 i principis dels 60. En aquest cas, eren instrumentistes blancs i negres com Lionel Prevost (saxo tenor), Harry Simoneaux (saxos tenor i baríton), Peter Gosch (saxo baríton), Katie Webster (piano), Al Foreman (guitarra), Bobby McBride (baix) i Warren Storm (bateria). Tots ells van donar forma a l’anomenat swamp blues (el blues del pantà), malgrat que pocs tenen pàgina a Wikipedia.

Segurament, també van participar en l’enregistrament del tema “It's Your Voodoo Working”. És un tema breu, dominat per un ritme fetillador i que, alhora, descriu l’encanteri al qual està sotmès el protagonista. L’home està boig d’amor (embruixat pel cos i l’ànima de l’altra persona), té les mans enganxoses, nota el cap fred i no pot dormir. Per tot això, té mal de cor, misèria, problemes i dolor. I plora. Un home plorant per amor a principis de la dècada dels 60? Ai, Charles, què diria de tu Miguel Bosé?

Després del llançament d’eixe single, amb la cançó “Rock’N’Roll Train” com a cara B, Sheffield va gravar mitja dotzena més de composicions. Fins i tot, es va canviar el nom artístic per Prince Charles... però ni així va tenir cap èxit. Finalment, va deixar la música i va viure a Beaumont la resta de la seua vida. Potser es va dedicar a la indústria petroquímica, activitat predominant a la zona que ha causat nombrosos problemes de contaminació i, en conseqüència, de salut. Tampoc sabré mai quina cara posaria després d’escoltar algunes de les versions de la seua composició més “coneguda”. Fins i tot, s’ha fet una gravació amb intel·ligència artificial que “imita” la veu del cantant de blues Junior Wells. Això també és cosa de vudú?